La qüestió de la identitat és, més que mai, un procés obert. Tan sols fa uns anys, els teòrics de la postmodernitat ens advertien de l'emergència d'una pluralitat de mons de vida que venien a superar la identitat monolítica de les societats tradicionals. La identitat postmoderna, asseguraven, ja no es percebria com el resultat de la coherència i la continuïtat existencial, sinó com el producte de les particulars i múltiples relacions de cada individu. Les formulacions cosmopolites han postulat reiteradament una identitat oberta, contraposada al pretès tancament dels nacionalismes.Les identitats nacionals, però, i començant per les dels Estats nació, continuen estant profundament gravades en les maneres de pensar contemporànies, com ha explicat el sociòleg Michael Billig des de les pàgines de Nacionalisme banal (Afers, 2006).
Així doncs, és ben oportuna la reflexió que ens proposen Gemma Sanginés i Àngel Velasco, editors del volum que recull les intervencions dels participants en les jornades de psicologia i identitats nacionals que es van desenvolupar l'any 2005 a la Universitat Internacional de Gandia [Identitats Convivència o conflicte? (Editorial Afers)].
Salvador Cardús presenta un encertat text analític que, malgrat ressaltar que la identitat contemporània obeeix a un procés constant de transformació, ens recorda la insuficiència de la noció de ciutadania com a substitutiva d'un model de pertinença que necessàriament ha de ser delimitat comunitàriament. Per la seva banda, Gemma Sanginés i Ferran Suay defensen precisament que la llengua no és només un vehicle de comunicació, sinó també un signe d'identitat, mentre Lluís Garcia Sevilla recorre a l'etologia per examinar les conflictives relacions entre grups lingüístics.Des d'una perspectiva no gaire diferent, Quim Gibert, que proposa una aproximació al conflicte identitari català, ens alerta de la banalització del fet català, mentre Rafael Castelló analitza el perfil identitari de catalans i valencians. Finalment, Ferran Sáez Mateu examina l'origen del cosmopolitisme, un parany que, fet i fet, ha acabat esdevenint una coartada perfecta per acabar amb la diversitat. L'obra, doncs, ofereix una actualitzada revisió dels problemes identitaris, amb la particularitat d'abastar múltiples disciplines que van des de la psicologia i la sociologia fins a la lingüística i l'etologia.
0 comentaris:
Publica un comentari