Remoure consciències transgredint el fet nacional

Removent consciències: transgressió cívica i fet nacional inclou les ponències de les jornades sobre transgressió cívica que es feren a Fraga (el Baix Cinca, la Franja de Ponent), el febrer de 2008 i 2009, dels coautors que signen aquest llibre, el qual arrodoneix la feina feta amb Elogi de la transgressió: identitat nacional i desraó d’estat (2007), l’anterior llibre, on es denuncien les noves formes de discriminació institucional. En aquest aborden la transgressió des de diferents enfocaments: el creatiu, el jurídic, l’ètic, el literari i l’emocional. Sempre som a temps de repensar, vincular-nos sanament, construir i avançar vers itineraris que ens acostin als reptes que ens proposem. I, és clar, la dèria d’un col·lectiu minoritzat i vulnerable és la de tornar a ser normal i corrent. Això explica el desig de viure en la nostra llengua en uns Països Catalans plenament sobirans. No és gens fàcil, però les persones disposem d’eines i habilitats que ens capaciten per transitar de l’angúnia al benestar, per convertir el dolor en bellesa. Un altre món serà possible en la mesura que confiem en el propi esforç, descobrim el gust per l’acció i tinguem l’ambició suficient per superar les dificultats.
El 2006, l’Editorial Afers ja va editar, aquesta vegada a cura de Gemma Sanginés i Àngel Velasco, Identitats. Convivència o conflicte?, amb col·laboracions de Quim Gibert (”Aproximació al conflicte identitari català”), Salvador Cardús (Les relacions asimètriques entre identitats”), Lluís Garcia Sevilla (“Biologia, nació i estat”), Ferran Sáez Mateu (“Del paternalisme al cosmopolitisme passant pel colocialisme”), Rafael Castelló (“El perfil psicològic i nacional dels valencians”), i Gemma Sanginés i Ferran Suay (“Una proposta d’intervenció en la conducta de submissió lingüística: la perspectiva psicològica”).
El volum Removent consciències: transgressió cívica i fet nacional, presentat per Susanna Barquín (“I amb el somriure, la revolta”), conté les aportacions de Quim Gibert (“Resilència emocional i transgressió”), Patrícia Gabancho (“La creativitat com a transgressió o per què cal que siguem impertinents”), Alfons López Tena (“Justíticia i transgressió”), Francesc Torralba (“Ètica i transgressió”) i Hèctor López Bofill (“Literatura i transgressió”).

Miquel Rosselló