Nova col·lecció de llibres de l’Editorial Afers i del Grup Mirmanda

El Grup Mirmanda és un col·lectiu de persones que, des del 2009, ha esdevingut un grup d’estudi i reflexió sobre aquells temes que poden representar un pal de paller per al desenvolupament cultural i territorial de la societat. S’hi han afegit historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, tot reunint-se en diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió dinàmica, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006, fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a estructurar, cohesionar i traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, a Figueres, a Barcelona, a Perpinyà com en qualsevol país del món, amb una clara voluntat d’altaveu des de l’interior cap a l’exterior.
Durant el 2009 el Grup Mirmanda va analitzar el tema de «l’(a)frontera». El projecte-experiment es va portar a terme amb trobades arreu del país, des de Perpinyà fins a Sueca, tant a Pont de Montanyana com a Barcelona. Durant aquests encontres es va analitzar la situació fronterera actual a Europa, però també la realitat viscuda dins els Estats mateixos. La visió dels historiadors es va contraposar a les teories de sociòlegs o a la visió més pràctica d’alguns economistes, polítics o gestors culturals, entre altres. Així, partint d’una filosofia del tema fronterer, els membres de Mirmanda i tots aquells que de prop o de lluny van participar en el projecte i en les trobades van aportar noves mirades sobre la frontera per a consolidar i retratar un marc afronterer català i europeu. Aquestes trobades van arribar al seu punt àlgid amb el congrés internacional «Observar les fronteres, veure el món», que va tenir lloc a la Cerdanya el mes de març del 2010.
Ara, l’Editorial Afers, en coedició amb el Grup Mirmanda, enceta una nova col·lecció de llibres dirigida pels historiadors Òscar Jané i Vicent Olmos, tots dos membres del consell de redacció de les revistes Afers i Mirmanda. Els dos primers títols que estaran a les llibreries el dia 1 de juliol de 2011 són: L’afrontera. De la dominació a l’art de transgredir, a cura d’Òscar Jané i d’Eric Forcada, i Observar les fronteres, veure el món, a cura d’Òscar Jané i de Queralt Solé.
L’art de transgredir és el caminar irracional de l’individu davant d’una negativa, d’una diferència, d’un no res. És simplement l’(a)frontera interior projectada en un territori físic, en un marc social col·lectiu, o bé en la representació artística dels gustos dels pobles. Pensar la frontera és evocar un concepte sorprenentment atractiu, per la seva força política, per la seva incidència humana. Però és, sens dubte, una porta per a defensar-ne l’opció de la transgressió. Frontera com a espai de llibertat, on el límit esdevé llum; però frontera és també un indici de frustració, el trauma de l’agressió sobre col·lectius diversos o sobre els individus. Aquest llibre està fet i pensat des de Perpinyà, però també a Barcelona, a Girona i al País Valencià, projectant-se cap als contorns d’Europa… És la proposta d’un experiment o, encara més, la plasmació d’un seguit de reflexions dutes a terme individualment, i també en comú, des d’àmbits professionals i sensibilitats diferents, però totes amb la coincidència d’un espai d’(a)frontera, d’un món de debat per a superar i resilienciar les fronteres. Els pensaments de la filosofia i la llengua són, juntament amb la història i la política cultural o econòmica més pràctiques, la manera com s’afronten i s’assumeixen les pors interiors, és a dir, les veritables possibilitats de futur. I és que parlar de frontera és senzillament això: acceptar-la, conèixer-la, transgredir-la. Les paraules i les fotografies d’aquest llibre són experiments personals per anar més enllà i transgredir tota frontera psicològica o suprapolítica.
El títol del segon volum (Observar les fronteres, veure el món) evoca les paraules de Pierre Vilar quan deia que «és a les fronteres on millor es coneix la història del món». L’acte de conèixer i observar, la paciència de veure i comparar són el fonament major de les aportacions d’aquest llibre. I és que ben entrats al segle XXI, i malgrat la potenciació de les esferes transfrontereres a Europa, les fronteres estatals encara marquen i indiquen criteris aleatoris i discriminatoris segons els territoris. La qüestió fronterera és vista des d’angles tan diferents com ara la història, l’economia, l’art, l’arquitectura, la sociologia, la geografia o el paisatge. Els espais de frontera, si són polítics, conviuen amb la sensació de ser fronteres «inacabades». Per això, tot navegant entre mirades entrecreuades, es mira de saber quins són aquests espais de frontera a Europa i quina Europa es vol: l’Europa de les fronteres acabades i estatals o bé l’Europa on els espais de frontera no són un problema sinó un fet «aprofitable». Encara més, es veu com es manté la projecció internacional de les fronteres des d’Europa, en relació al seu passat i al seu present més polític i social. Les perspectives nacionals són diverses, com també ho són les anàlisis temporals i temàtiques. Partint d’una primera aproximació a les fronteres del segle XXI en les vessants geogràfica, pedagògica o política, s’estableixen quins són i per què parlem d’espais de frontera a partir de diversos exemples, tant territorials com lingüístics i sociològics. Alhora, el llibre s’endinsa en un apartat històric a fi de definir els límits de les fronteres, tant físics com mentals. D’Europa a Amèrica, passant per Àfrica, Observar les fronteres, veure el món és una aposta per la renovació de les mirades pluridisciplinàries i internacio-nals a partir de casos particulars.

Miquel Rosselló