Virgili Batlle Vallmajó: la radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa, comissariada per Narcís Selles, presenta l’obra de Virgili Batlle Vallmajó, un treballador català d’afinitat llibertària i amb poc mitjans, que es va fer com a artista en l’exili francès. L’exposició és una mostra monogràfica sobre un dels artistes exiliats catalans més rellevants i poc coneguts. Nascut a Olot l’any 1915, la seva memòria va ser totalment esborrada després de la Guerra Civil espanyola. Virgili Batlle Vallmajó fou un pintor que, malgrat que va realitzar la seva obra en condicions de penúria, marginalitat i malaltia, va ser decisiu per mantenir i renovellar la via de la modernitat i de les avantguardes durant els anys quaranta. La seva aportació estètica parteix bàsicament d’experiències d’origen cubista, des de les quals va arribar al conreu d’una pintura no figurativa, molt sintètica i d’una gran radicalitat formal. Històricament, l’obra de l’artista ocupa una posició pionera entre els autors nascuts a l’Estat espanyol que van conrear l’abstracció geomètrica. Les seves pintures suggereixen l’aspiració de construir una realitat alternativa i sense dependències, que es pot veure en correspondència amb les seves ànsies utòpiques i llibertàries.L’aportació plàstica de Batlle Vallmajó —que solia signar les seves obres amb el nom de Virgilio— constitueix una molt valuosa manifestació de la cultura artística de l’exili republicà a l’Estat francès. Virgilio no va ser un autor especialment prolífic en obra i, a més, les seves pintures, en general, no acostumen a denotar cap sentiment tràgic, com bé explica el curador al llibre-catàleg editat amb motiu d’aquesta exposició. [Virgilio. Virgili Batlle Vallmajó: la radicalitat estètica d’un pintor català anarcosindicalista exiliat a Tolosa, ha estat coeditat per les editorials Afers (País Valencià) i Mare Nostrum (Catalunya del Nord)].
Bonart, 146 (desembre 2011), p. 68
0 comentaris:
Publica un comentari