Eros és l’escriptura. La literatura com a estimulant vital (Afers) aplega una selecció de crítiques literàries que el periodista, escriptor i crític Antoni Gómez (Sagunt, 1960) va publicar en diversos mitjans valencians (Levante, Saó, Abalorio, El País, Caràcters, etc.) al llarg dels darrers quinze anys.Cal dir que Gómez respon als millors paràmetres per poder dir-se amb tota tranquil·litat, i en majúscules, crític perquè ha paït a la perfecció els a prioris d’aquesta tasca tan àrdua com necessària, com és la de la valoració dels llibres dels altres. Estem davant d’una persona que fa de guia imprescindible per a un lector que s’interessa pels llibres comentats a les pàgines volàtils de la premsa i els suplements setmanals.
En el professional que és Antoni Gómez, hi trobem el rigor d’un lector avantatjat, amb un bagatge de múltiples lectures que li permet de discernir entre les paraules balbes i els mots precisos, entre l’obra espúria o prescindible i la peça sublim o duradora. Els comentaris que fa el nostre crític a propòsit d’una obra en concret posen, ben sovint, l’objectiu sobre els aspectes que més en destaquen, d’una obra: hi apunten amb precisió i hi fan diana. De vegades, són un toc d’atenció sobre un biaix determinat d’un llibre; d’altres, ens criden l’atenció o reivindiquen un autor menyspreat o, simplement, oblidat. Gómez se centra en els autors, però també en el context i en els companys de generació de cadascun dels escriptors que comenta. Fa reflexions pertinents o posa el dit a la nafra quan es tracta d’enderrocar les estúpides jerarquies genèriques. Des de l’honestedat que el caracteritza, mai no s’està de dir la seua d’una manera argumentada i educada, fins i tot quan els comentaris que fa detecten alguna mancança en una obra determinada. I fins i tot quan el comentari a propòsit d’un aspecte concret d’un llibre és crític, en el sentit negatiu del terme, sempre encoratja l’autor a introduir-hi una esmena, una correcció que farà possible una millora substancial de l’obra en qüestió en ulteriors edicions, o una millora d’una altra obra posterior del mateix autor. El to predominant en l’obra crítica de Toni Gómez, però, és de celebració, positiu, de valoració de la feina feta, de reconeixement del treball d’un autor.
Per les pàgines del recull Eros és l’escriptura passen alguns dels millors autors contemporanis, autòctons i universals. L’inventari és ben copiós i ben suggeridor, gairebé innombrable. Hi conviuen els clàssics (Ausiàs March, Jordi de Sant Jordi, Roís de Corella...) amb els autors contemporanis, propis i aliens (Seamus Heaney, Thomas Bernhard, Ferran Torrent...). N’esmentem només els més coneguts perquè la nòmina és molt extensa, fruit de la lectura atenta i ininterrompuda durant més d’una dècada, convertida en escriptura analítica i crítica, d’un alt valor per al lector àvid de les bones obres.
L’obra palesa, potser, el més important de tot: que el seu autor avantposa la voluntat de viure a la dèria d’escriure; «La literatura com a estimulant vital», com molt encertadament diu el subtítol del llibre. Cal dir que el millor d’Antoni Gómez és la seua honestedat, el seu rigor, el seu deler per les paraules ben dites i escrites, el seu amor incondicional per la literatura, la seua tendència a la felicitat, pròpia i aliena, que han fet possible una obra crítica seriosa i atractiva alhora, una obra que traspua el millor de l’autor. Llegiu, si no, aquestes paraules seues a propòsit de la tasca del crític: «Ara bé, supose que un crític que no es banya amb allò que comenta és com aquell amanuense d’opinions políticament correctes que acontenten l’autor però enganyen el lector. I el lector és a qui ha d’adreçar-se amb rigor, independència, bon gust i honestedat. Al capdavall, un crític literari no és més que un individu mitjanament preparat que dóna una opinió sobre un llibre amb la finalitat d’orientar, esperonar o provocar, segons es mire, el futur lector (o no) de l’obra».
0 comentaris:
Publica un comentari