Els cinc assaigs inclosos en aquest volum [Nacionalisme i modernitat, Afers] van ser escrits i publicats (no necessàriament en el mateix ordre) en els cinc anys següents a l’aparició del meu llibre Nationalism: Five Roads to Modernity a la fi de desembre del 1992. Dos d’aquests assaigs, «El nacionalisme i la modernitat» i «El nacionalisme i la democràcia», tenien la finalitat de fer ressaltar determinats arguments del llibre; uns altres dos, «Més enllà del valor de la nació» i «La religió moderna?», provaven d’aplicar aquests arguments a qüestions a les quals el llibre només feia referència de passada o ni tan sols en feia. Com que no solem disposar de tantes bones idees més que en un sol camp, aquestes es reiteren necessàriament, d’una manera o altra, en tots els assaigs. I els arguments es basen en exemples extrets principalment de la història de la formació de la consciència i la identitat nacionals a Anglaterra, França, Rússia, Alemanya i els Estats Units d’Amèrica, atès que aquesta era la història de què tractava el llibre. Espere que el lector català no es deixe dissuadir per la repetició ocasional d’alguna definició o algun exemple: cada assaig se centra en un aspecte diferent del fenomen del nacionalisme i, en llegir-los tots plegats, aquells que potser no han tingut temps de llegir atentament el volum original en anglès, tenen ara la possibilitat de configurar la teoria que contenia aquell i fer-se una idea prou clara de la rellevància que han tingut, si més no, algunes evolucions que s’hi discutien.«El naixement de la competitivitat econòmica» és el capítol d’un nou llibre, que confie que estarà enllestit en aparèixer aquest volum català, que tracta de les implicacions econòmiques del nacionalisme i hi aporta una dimensió nova més àmplia que la que oferia l’anàlisi prèvia. S’hi afegeixen dos casos més a la comparació, el del Japó i el de la república neerlandesa; tot i que semblen bastant allunyats de Catalunya, el fet que el model que vaig desenvolupar a Nationalism: Five Roads to Modernity s’hi puga aplicar igual que als cincs casos originals en què es basava, m’anima a pensar que potser no és irrellevant per a l’anàlisi del cas català.
El meu treball sobre nacionalisme, en el passat i avui dia, ha estat motivat principalment pel desig d’entendre la naturalesa del món en què vivim: la societat moderna. «Modernitat» té un significat que s’estén molt més enllà de la seua contemporaneïtat; de fet, no hi està gens lligat. La societat moderna és qualitativament diferent de les formes d’organització social que l’han precedida, i el fet de ser moderna en el sentit de ser contemporània no té gaire a veure amb aquesta diferència. Com que els trets principals de la societat moderna —tant si pertanyen a les relacions socials, a la política, a l’economia o a la cultura en un sentit estricte— semblen relacionar-se amb el nacionalisme, podem estudiar el nacionalisme una i altra vegada, sense por d’avorrir-nos. El tema és tan ampli com el nostre univers social; és virtualment inexhaurible. Els assaigs inclosos en aquest llibre, a més de fer referència a diversos aspectes del nacionalisme, presenten una anàlisi de les dimensions centrals de la modernitat. «El nacionalisme i la modernitat» intenta definir breument la societat moderna en general i es dirigeix al paper essencial que fa el nacionalisme en l’aparició de les institucions modernes característiques: les socials (l’estratificació de classes), les polítiques (l’estat), les culturals (la ciència) i les econòmiques (el capitalisme). «Més enllà del valor de la nació» se centra en la naturalesa de l’estratificació, particularment en la nova importància de l’estatus en la societat moderna. «El nacionalisme i la democràcia» fa referència a la qüestió de la cultura política moderna. «El naixement de la competitivitat econòmica» suggereix una definició de l’economia moderna i presenta una explicació (fins ara no donada) de com va aparèixer. En formar part d’un projecte en marxa que se centra en l’economia i ser l’últim dels assaigs recollits aquí, ultrapassa la discussió del capitalisme en «El nacionalisme i la modernitat», que va ser el primer article, pensat per a una publicació especialitzada, en el qual vaig tractar de resumir algunes teories del meu llibre del 1992, Nationalism. La meua concepció de la naturalesa pròpia de l’economia moderna (en tant que economia orientada envers un creixement sostingut, per tant, durant llargs períodes de temps) queda molt més clara en el meu treball més recent i l’argument que avance, tot considerant el paper que fa el nacionalisme en el seu naixement, és alhora més sòlid i millor fonamentat (reivindique que el nacionalisme és allò que dóna compte de la reorientació social de l’acció econòmica i així, doncs, conteste a la pregunta de per què el creixement sostingut s’esdevingué en primer lloc). El debat sobre el cas anglès/britànic es basa en materials nous, els quals no havia tingut en compte abans. Finalment, «La religió moderna?» revisa la rellevància de la consciència moderna secular, que sorgeix com a resultat del reemplaçament de les grans religions transcendents pel nacionalisme com a sistema cultural dominant generador d’ordre.
Reivindicar que el nacionalisme és el sistema cultural dominant generador d’ordre en la nostra societat «moderna» (i consegüentment l’equivalent funcional de les grans religions transcendents) és, potser, la idea fonamental d’aquest recull. D’aquí es desprenen els temes de tots aquests assaigs pel que fa a la relació del nacionalisme amb les diverses estructures de la modernitat. Com que el nacionalisme representa el marc cultural de la modernitat, el mitjà cognitiu que dóna forma a la manera com percebem la realitat, està necessàriament i centralment relacionat amb la nostra construcció dels seus aspectes socials, polítics i culturals en el sentit més estricte. Aquest punt de vista òbviament contradiu la majoria de la bibliografia que hi ha sobre nacionalisme en les ciències socials, en què, d’acord amb el paradigma predominant (i reflectint potser una mena de pensament desitjós), aquesta força enorme és vista com a epifenomen al qual manca un veritable impuls propi i que es deu bé a factors econòmics (la majoria de les anomenades teories «modernistes» sobre el nacionalisme, un cop examinades, resulten ser variants del determinisme econòmic), bé a alguna causa de naturalesa vagament psicològica o fins i tot biològica (els anomenats factors «primordials»). En tots dos casos, les causes al·legades i les bases del nacionalisme es consideren independents de la voluntat humana i, en conseqüència, «objectives», «materials» o «naturals», la qual cosa les fa més importants i més reals que el seu producte reconegudament simbòlic.
La raó per la qual no estic d’acord amb aquesta saviesa tan arrelada és senzilla. Mire d’acostar-me a la societat empíricament, tractant de formular generalitzacions basades en l’observació, en comptes de deduir-les d’uns principis bàsics, transmesos per la tradició professional, que, per definició, no es poden refutar ni, per tant, comprovar. L’acostament empíric (és a dir, la dependència de l’evidència accessible o dels fets) en les ciències socials pressuposa l’atenció a l’individu humà i el reconeixement que la societat representa un aspecte de la vida, d’una banda, d’una espècie que pensa i, d’una altra, d’una d’infraprogramada genèticament. Això, alhora, requereix, en primer lloc, considerar els models simbòlics en els quals els homes encarnen el seu pensament i amb l’ajuda dels quals programen el seu entorn social, la cultura. Aquests models simbòlics, que generen el sentit de l’ordre i en permeten la construcció, són tan reals com qualsevol cosa que puguem tocar amb les mans. Programen les nostres respostes a les restriccions ambientals (alhora que aquestes s’autorestringeixen sobre manera) i determinen les vides humanes moltíssim més que ho fa la nostra constitució biològica o psicològica. Una anàlisi empírica d’una societat és bàsicament una anàlisi de la seua programació, de la seua cultura generadora d’ordre. En el cas de la societat moderna (que inclou l’estructura social moderna, la política moderna i l’economia moderna), això equival a una anàlisi del nacionalisme.
L’acostament empíric a l’estudi de la societat fa que ens situem dins la tradició teòrica de Weber, que en l’àmbit ètic implica un compromís amb la ciència social de valor neutre. La neutralitat dels valors és més aviat una aspiració, una norma, no pas una descripció de la pràctica actual, i la pràctica actual, atès que els científics socials no són més que humans, potser no és capaç de realitzar aquesta aspiració completament. Tot i això, l’orientació sistemàtica cap a la neutralitat de valors, sens dubte, ens garanteix un grau més alt del seu assoliment que no la manca d’aquesta orientació. De tota manera, expressem els nostres parers, no podem callar les nostres opinions del tot: tot i que intentem ser objectius, aquestes troben el camí cap a la discussió intel·lectual, encara que només siga en el to de la veu. Però —i això és el motiu pel qual el compromís amb la neutralitat de valors és efectiu— no permetem al to de veu guiar la discussió i, en canvi, conscientment i sistemàticament confiem en l’evidència empírica i la lògica escrupolosament acoblades, per tal de persuadir.
És inevitable que el nacionalisme desvetlle sentiments forts. Alguna cosa no funcionaria bé en una persona que resta indife-rent davant totes les varietats i les expressions del nacionalisme. De fet, no n’hi ha un, sinó molts de nacionalismes, en el mateix sentit que no n’hi ha una, sinó moltes de religions de vegades radicalment diferents. Per descomptat, resultarà obvi per al lector que jo hi tinga les meues preferències. Però encara que les meues preferències puguen ser evidents, he esmerçat els meus esforços, tant com he pogut, a no deixar-les interferir en els arguments relacionats amb les implicacions polítiques, socials i econòmiques dels diferents nacionalismes, alhora que he intentat proveir el lector de tot allò necessari per fer-lo capaç de seguir aquests raonaments cap a una conclusió independentment dels sentiments que hi puga tenir. La meua meta, en compilar aquest volum, era contribuir a la discussió d’aquest fenomen que ha configurat en tan gran manera l’experiència social moderna, una discussió que també és d’actualitat a Catalunya. Espere que el lector hi trobe, si més no, alguna cosa de profit.
0 comentaris:
Publica un comentari