Retrats valencians

Xavier Serra (Sueca, 1967) ha publicat a l'Editorial Afers un volum de retrats literaris: Biografies parcials (II) Nascuts abans de la guerra. Tot i que és el segon volum de la col·lecció, correspon, per raons cronològiques, a l'inici del recull. Conté sis relats biogràfics de personalitats insignes del País Valencià acompanyats d'un retrat fotogràfic fet per Francesc Vera. Els personatges, com s'indica en el subtítol de l'obra, són nascuts abans de la guerra, i això dóna un caràcter particular al retrat, perquè aquests intel·lectuals miren la seva vida amb prou distància per jutjar amb serenor la seva formació i el paper que han tingut a dins de la societat valenciana.
Al Principat, malgrat l'interès que puguem tenir-hi, ignorem substancialment l'evolució de la societat valenciana de les darreres dècades, una evolució molt complexa i plena d'entrebancs. A través d'aquests retrats, i precisament per com Xavier Serra els contextualitza, veiem l'aportació que hi fa cadascun dels personatges biografiats en la construcció de la consciència valenciana moderna. La informació és de primera mà, i l'autor la va canalitzant i contrastant amb una visió general de l'època. Amb una prosa amena i plaent, el discurs circula per un primer pla amb citacions dels personatges i es va endinsant a poc a poc en el rerefons de la realitat valenciana, en els pobles, les escoles, els mestres, les revistes, les llibreries, la universitat, tot el que va configurar l'escenari de formació d'aquests personatges en aquells anys 50 i 60. D'aquesta manera veiem els ingredients amb què es va confegir aquell brou que va permetre l'eclosió intel·lectual dels anys 70.
Els sis autors biografiats tenen diverses professions i camins personals particulars: el pintor i polític Doro Balaguer, el capellà Josep Antoni Comes, el crític literari Josep Iborra, l'historiador i col·leccionista d'art Pere Maria Orts, el filòleg Germà Colón i el geògraf Vicenç Rosselló. En el perfil que en fa l'autor, no només hi ha el valor objectiu de la seva aportació a la cultura, sinó que trobem l'accés a la seva singularitat humana. El text està farcit d'anècdotes, sovint curioses i divertides, com quan l'historiador Pere Maria Orts es troba Joan Fuster vestit de falangista i davant la seva cara de sorpresa, Fuster aclareix amb sarcasme: «No t'espantes, que la roba va molt cara i aquesta la regalen.» Però sobretot, hi trobem reflexions interessants, com quan comenta, de Josep Iborra: «Una literatura, per a tenir un cert punt de recolzament, necessita l'oficialitat i la institucionalització de la llengua, l'escola i la universitat i, també, l'existència d'una crítica. Dins l'extens i creixent grup fusterià, Josep Iborra fou l'únic que s'ocupà d'aquesta qüestió bàsica: dotar la literatura que anava fent-se d'una perspectiva crítica.»
Dins la tradició catalana, el gènere del retrat ha estat força conreat, des de Pla fins a Porcel, passant per Sagarra, Foix i altres, com és propi d'una cultura sustentada per les aportacions individuals. A diferència de l'entrevista, l'empremta de la mirada del narrador esdevé essencial. Cal dir que Xavier Serra ens dibuixa amb claredat i passió el panorama de les lletres valencianes. Sovint només parlem del País Valencià per donar notícies lamentables, per això, cal celebrar les coses bones que ens en arriben.

Glòria Farrés
«Cultura», El Punt-Avui (8-XII-2011)
Fotografies: Doro Balaguer (Josep Cuellar),
Josep Iborra (El Punt-Avui)