Alexandre Ciciri Pellicer: Viure l'art, transformar la vida, Editorial Afers. Un ampli recull d'articles sobre l'art i la cultura d'un dels grans autors de la crítica artística al nostre país.* * *
Narcís Selles ha seleccionat trenta-set textos d’Alexandre Cirici. La seva lectura comprèn una evolució de la concepció de l’art segons cada context històric que condiciona els moviments creatius. La tria és oportuna perquè reflecteix la integració del fons i la forma estètics. Aquesta relació, que cal no separar mai, és fonamental per comprendre el sentit semiòtic de la producció del creador. Aquest factor, sovint descontextualitzat, permet de valorar el “contingut de la forma”, preponderant per capir el significat de la poètica. Alhora, Cirici vincula l’obra d’art amb la dinàmica sociohistòrica hegemònica i estudia la percepció de la creativitat per part de l’observador. Aquest segon graó de lectura (des de la base) explica que el crític llegeixi Gramsci i n’extregui les aportacions sobre els moviments ideològics contemporanis, ja que l’art forma part del complex cultural que ha de construir un nou model estructural d’interpretació de la realitat. Dels textos publicats es desclou que la relació entre lectura microanalítica i macrosociològica d’una sèrie artística és allò que permet situar la trajectòria estètica en el marc del projecte i del context. Per què cal llegir Cirici avui? Com diu Selles, podem comparar la metodologia historiogràfica de Pierre Vilar i la de l’autor d’Art i societat. La comparativa ve donada per un programa de recerca que oposa (denuncia) el que és aparença (fals realisme) a allò que és objectivitat (nou realisme), que ha de reflectir el conflicte social i que pot concretar una estratègia basada a “transformar la vida”. Al capdavall, l’obra de Cirici és un referent contra la pseudocultura postmoderna, ara traduïda en hiperindividualisme cosmopolita.
Xavier Ferré
Presència, 2.086 (17/23-II-2012), p. 36
Presència, 2.086 (17/23-II-2012), p. 36
0 comentaris:
Publica un comentari